Recreació històrica de la Guerra Civil espanyola i formació universitària / Laura Martíinez Jiménez, Gemma Sebares Valle
Martínez Jiménez, Laura


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 227-238 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La recreació històrica, el re-enactment, és una activitat que té projecció en els espais formals i no formals d'ensenyament aprenentatge. A la Universitat de Barcelona s'han desenvolupat diverses experiències per promocionar la recreació històrica que han considerat, entre altres períodes, el de la Guerra Civil espanyola. De manera congruent a les pràctiques desenvolupades en altres països europeus, les activitats de recreació han obviat qualsevol recreació vinculada al feixisme i s'han centrat en l'entorn civil i militar republicà. Les estratègies desenvolupades s'han centrat en els estudiants del grau de mestre d'educació primària i els del màster de gestió del patrimoni i museologia. L'objectiu en tots dos casos ha estat el de preparar futurs professionals de l'entorn de la didàctica i la comunicació historicoarqueològica (en aules o museus) a considerar les possibilitats de la recreació històrica per aproximar un tema tan complex, i socialment tan sensible com és el de la Guerra Civil espanyola.

Treball fotogràfic "Itinerari d'una memòria enfrontada" / Oriol Riart Arnalot
Riart i Arnalot, Oriol


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 239-247 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'any 2017 l'Ajuntament i la Universitat de Barcelona van emprendre un projecte per recuperar i dignificar els espais de l'hospital de campanya del Molar (Priorat) a partir d'una exposició singular que presentés la problemàtica de la sanitat de l'Exèrcit Popular durant la Guerra Civil Espanyola i més concretament, durant la Batalla de l'Ebre. A la proposta es va assajar un nou model integral de museografia social, de cost i manteniment sostenibles, que volia donar protagonisme a les emocions, i en la qual tingués protagonisme una iconografia estàtica i cinètica generada a partir de grups de recreació històrica. Aquesta proposta havia de ser congruent amb la utilització d'escenografies didàctiques i l'exposició d'una col·lecció extraordinària de medicina i cirurgia de guerra.

Hospital del Molar. Un caso de museografía social / Júlia Castell Villanueva, Frances-Xavier Hernàndez Cardona, Isabel Boj Cullel
Castell Villanueva, Júlia


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 229-259 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'any 2017 l'Ajuntament i la Universitat de Barcelona van emprendre un projecte per recuperar i dignificar els espais de l'hospital de campanya del Molar (Priorat) a partir d'una exposició singular que presentés la problemàtica de la sanitat de l'Exèrcit Popular durant la Guerra Civil Espanyola i més concretament, durant la Batalla de l'Ebre. A la proposta es va assajar un nou model integral de museografia social, de cost i manteniment sostenibles, que volia donar protagonisme a les emocions, i en la qual tingués protagonisme una iconografia estàtica i cinètica generada a partir de grups de recreació històrica. Aquesta proposta havia de ser congruent amb la utilització d'escenografies didàctiques i l'exposició d'una col·lecció extraordinària de medicina i cirurgia de guerra.

El Refugi antiaeri de Torre Balldovina (Santa Coloma de Gramenet). Un cas de museografia social / Rafael Sospedra Roca, Franc Jaume Martí, Paula Jardón Giner
Sospedra i Roca, Rafael


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 261-275 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els refugis antiaeris constitueixen una part rellevant del patrimoni de la Guerra Civil a Catalunya. Tanmateix, el nombre de refugis visitables és escàs, i els que presenten opcions de museïtzació encara són menys. El refugi de Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet, inaugurat el 2023, és un dels pocs que presenta una museïtzació de darrera generació. Es tracta d'un refugi de galeria de dimensions reduïdes en el qual es fa difícil inserir museografia, i fins i tot presenta una circulació complexa per raó de l'estretor dels passadissos. Aquests problemes són extensibles a la major part dels refugis de galeria del país. La importància del model de museografia aplicat a Torre Balldovina rau, precisament, en el fet que proposa una museografia atractiva i que s'insereix en la denominada museografia social caracteritzada per una inequívoca voluntat didàctica i per utilitzar elements i tecnologies sostenibles, de cost raonables i vinculades al territori. En el cas de Torre Balldovina la intel·ligent utilització dels elements audiovisuals i escenogràfics defineixen un nou tipus de model amb possibilitats de reaplicació en el patrimoni vinculat a la guerra aèria.

Tallers didàctics a l'entorn de la Guerra Civil Espanyola / Annie Wilson-Daily, Maria Feliu-Torruella
Wilson Daily, Ann E.


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 277-288 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'experiència existent sobre tallers didàctics de la Guerra Civil Espanyola per a entorns formals i no formals d'ensenyament-aprenentatge és molt limitada. El present estudi descriu una praxi empírica quant a disseny i experimentació de tallers didàctics sobre la guerra del 1936-1939, desenvolupada en contexts de formació universitària de professorat, professionals del patrimoni i estudiants de primària i secundària. El conjunt de pràctiques que es descriuen ha possibilitat la consolidació de models de tallers versàtils que es poden aplicar i desenvolupar, amb les oportunes correccions i ajustaments, a diferents temàtiques vinculades a la Guerra Civil Espanyola. Les propostes de taller tenen un caràcter funcional, i s'apliquen indistintament en entorns formals i no formals d'ensenyament-aprenentatge. La Guerra Civil es considera des de punts de vista molt diversos, predominant una visió civil i de vida quotidiana sobre el conflicte.

El Fortí de Cunit. Recreació didàctica d'estructures defensives / Rafael Sospedra-Roca, Francesc Xavier Hernàndez-Cardona
Sospedra i Roca, Rafael


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 12 (2022) , p. 167-181 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

Durant la Guerra Civil espanyola els fortins de formigó es van utilitzar àmpliament amb finalitats defensives. A Catalunya es van aplicar a la defensa de costes. Es conserva una part significativa d'aquestes fortificacions i fins i tot algunes han estat restaurades. Cunit (Tarragona) és un cas singular. No se centra en la recuperació o la reconstrucció, sinó en la recreació. Un dels fortins més significatius de la localitat, el ®Fortí del Torrent», ubicat prop de la platja, va ser totalment arrasat durant els anys setanta del segle passat. L'any 2021 es va decidir recrear parcialment la construcció desapareguda, amb finalitats didàctiques i turístiques. El procés, dissenyat pel grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona, ??va implicar una experiència de memòria històrica i patrimonial singular, centrada en la recreació d'un artefacte desaparegut. En aquest sentit, la intervenció (amb els seus problemes i encerts) constitueix un model amb possibilitats de reaplicació.

Visita al front del Pallars. Les fortificacions de Sant Joan de Vilamur / Oriol Riart Arnalot
Riart i Arnalot, Oriol


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 12 (2022) , p. 201-213 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

La aportació vol ser una eina pedagògica i didàctica, adreçada a l'ensenyament secundari, per a iniciar-se en l'estudi del que va ser la Guerra Civil al Pallars Sobirà. S'incideix especialment en el patrimoni bèl·lic de Sant Joan de Vilamur (Soriguera). Les seves fortificacions son de les millors conservades de Catalunya. La visita a Sant Joan de Vilamur es planteja de manera contextualitzada tractant els més diversos aspectes de tècnica i tecnologia militar, però també de vida quotidiana. La voluntat del treball es incidir en els alumnes de l'Ensenyament Secundari Obligatori, per donar a conèixer aspectes diversos de la guerra civil a partir d'una lectura històrico-arqueològica de les estructures d'un conjunt patrimonial.

Dones de la República i la Guerra. Taller didàctic / Isabel Boj-Cullell, Maria Feliu-Torruella, Gemma Sebares Valle, Annie Wilson-Daily, David Íñiguez Gràcia



En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 12 (2022) , p. 215-226 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

El treball presenta un taller sobre dones que van tenir un protagonisme rellevant durant el període de la II república i la Guerra Civil espanyola. El llistat es centra en 26 casos dels més diversos camps culturals i professionals. La voluntat es fer una aproxima-ció senzilla però efectiva a aquestes persones. El taller està destinat a alumnes d'ensenyament secundari i, a criteri del docent o a iniciativa dels alumnes pot ser ampliat i matitzat tant com es vulgui.

El Grup de Recerca i Investigació d'Espais de la Guerra Civil (GRIEGC) / Adrián Cabezas Sánchez
Cabezas Sánchez, Adrián


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 11 (2021) , p. 199-218 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La Guerra Civil espanyola és un dels conflictes bèl·lics que més literatura ha dei-xat, sobretot des de la disciplina històrica o literària. En canvi, des de l'equip del Grup de Recerca i d'Investigació d'Espais de la Guerra Civil (GRIEGC), es vol donar un punt de vista diferent al conflicte, centrant-se especialment en la seva vessant més patrimonial. L'activitat de GRIEGC, portada a terme en els darrers anys sobretot a Catalunya i l'Aragó, pretén la recuperació d'aquest patrimoni encara existent, utilitzant una metodologia ba-sada a través de la investigacióhistòrica i el propi treball de camp, que permeti rescatar de l'oblit aquest conjunt patrimonial vinculat amb la Guerra Civil.

La Guerra civil als centres educatius : entendre el conflicte tocant la història / Antoni Bardavio Novi, Sònia Mañé Orozco, Xavier Tort Bisbal
Bardavio i Novi, Antoni


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 11 (2021) , p. 221-232 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 2020 el Camp d'Aprenentatge de la Noguera (CdAde la Noguera), un Ser-vei Educatiu de la Generalitat de Catalunya, engega l'oferta educativa curricular "La Guerra civil als centres educatius". La proposta es posa en marxa per la necessitat, entre d'altres, de vivenciar, apropar i tocar la història a l'etapa de batxillerat que manté en l'or-ganització escolar una manca de temps que dificulta les sortides a museus i espais patri-monials i didàctics, que alteren el ritme del centre degut a la pressió del calendari escolar.L'objectiu principal d'aquesta oferta educativa és la de la reconstrucció històrica, emprant una metodologia activa i vivencial basada en l'estudi de fonts materials, combinada amb la pràctica d'una activitat d'investigació basada en una excavació arqueològica simulada. Per desenvolupar aquesta experiència d'aprenentatge, que no es pot realitzar a l'aula, es necessita espai del pati escolar i la col·laboració del CdA de la Noguera.Una experiència vivencial que compta amb un alumnat protagonista que s'apropa a la història d'aquest conflicte bèl·lic de manera empàtica i emotiva, en un ambient de treball i aprenentatge en què l'alumnat aprèn de forma cooperativa a partir d'un estudi de cas.

El Molar : museografia didàctica en un hospital de la Batalla de l'Ebre / Rafel Sospedra Roca, Isabel Boj, Júlia Castell Villanueva
Sospedra i Roca, Rafael


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 10 (2020) , p. 185-207 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En l'edifici de direcció de l'antiga mina Loussa (El Molar; Priorat) es va instal·lar un hospital militar durant la batalla de l'Ebre. L'any 2017 l'Ajuntament i la Universitat de Barcelona van endegar un projecte per recuperar i dignificar els espais a partir d'una exposició singular que presentés la problemàtica de la sanitat de l'Exèrcit Popular durant la Guerra Civil Espanyola i més concretament, durant la Batalla de l'Ebre. En la proposta es va assajar un nou model integral de museografia didàctica, de baix cost, que volia donar protagonisme a les emocions, i que estigués fonamentada a partir d'iconografia estàtica i cinètica generada a partir de grups de recreació històrica. Aquesta proposta havia de ser congruent amb la utilització d'escenografies didàctiques i l'exposició d'una extraordinària col·lecció de medicina i cirurgia de guerra cedida pel Dr. Jordi i Marina Jara, com també una rellevant selecció de peces aportades per la família Mauri. La resultant ha estat un equipament cultural rellevant en referència a la Guerra Civil espanyola.

Escultures, memòria i didàctica de la Batalla de l'Ebre / Mar H. Pongiluppi
Hernàndez Pongiluppi, Mar


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 10 (2020) , p. 209-223 (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia citada. Resums en català i anglès.

D'ençà del 1939 els espais històrics de la Batalla de l'Ebre van estar sotmesos a un procés de monumentalització. Plaques i monòlits diversos, com també grans monuments, com l'aixecat a Tortosa, van perpetuar la memòria dels vencedors. En acabar la Dictadura franquista van continuar les intervencions al territori amb monuments discrets i plaques que, en general, responien a iniciatives privades. Aquestes peces estaven dedicades, de manera genèrica, a persones d'ambdós bàndols, com també a unitats republicanes o persones concretes víctimes de la contesa. A partir del 2011 el grup de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni) de la Universitat de Barcelona va iniciar una nova dinàmica pel que fa a la memòria històrica ubicant, per primera vegada, plaques escultòriques en bronze dedicades a l'entorn militar de l'Exèrcit Popular de la República, i en relació amb projectes de recerca desenvolupats pel grup.

Imagen y recreación. Nuevas museografías / Rafael Sospedra Roca
Sospedra i Roca, Rafael


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 9 (2019) , p. 219-230 (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia citada. Resums en castellà i anglès.

La Barcelona d'ERC, 1931-1939. Imatge i Patrimoni / David Íñiguez Gràcia, Ann E. Wilson Daily
Iñiguez i Gràcia, David


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 9 (2019) , p. 231-256 (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Resums en català i anglès.

La victòria republicana del 14 d'abril de 1931 va comportar l'hegemonia a Catalunya del republicanisme que va poder articular el control sobre la nova Generalitat i sobre l'Ajuntament de Barcelona per construir una nova capital per un país emergent. En pocs anys, durant el parèntesi republicà de 1931-1939, Barcelona va conèixer canvis urbanístics, socials i culturals extraordinaris. L'article proposa un recorregut per la materialitat que ens ha perviscut de la Barcelona emergent dels anys 30. La ruta compren llocs de significació política, espais que es van significar des del punt de vista cultural, elements que van respondre a l'interès social del moment, enclavaments urbanístics, espais de guerra. Tot plegat una rellevant herència que encara avui tipifica el caràcter de la Ciutat.

Arqueologia pública, iconografia didàctica i memòria de la batalla de l'Ebre / Myriam González Sanz, Gemma Sebares Valle, Mar Hernàndez Pongiluppi, Isabel Boj Cullell



En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 9 (2019) , p. 257-273 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

CLa Batalla de l'Ebre (1938) va ser el darrer gran combat de la Guerra Civil espanyola. Al llarg de 116 dies, soldats i màquines es van enfrontar assajant noves tècniques, tecnologies i tàctiques de combat que tindrien un paper principal en el conflicte mundial imminent. La utilització de trinxeres, tancs i aviació amb nous criteris va fer capgirar les concepcions quan a manera de fer la guerra. El present treball recull la experiència del grup de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni) entre el 2009 i el 2019 a l'entorn de la Batalla de l'Ebre tot assajant enfocaments de recerca transversal i holística a l'entorn de la història, l'arqueologia i l'antropologia, amb una praxis de socialització dels sabers generats a partir de la museografia i la iconografia didàctica, i amb una voluntat paral·lela de promoure accions de memòria democràtica.

El Compromís artístic de Joan Commeleran amb Catalunya durant la guerra civil (1936-1939) / José Miguel Santacreu Soler
Santacreu Soler, Josep Miguel


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 9 (2019) , p. 275-299 (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Commeleran és un dels nombrosos artistes plàstics catalans oblidats per la tradició acadèmica. El seu compromís artístic amb Catalunya durant la guerra civil encara no ha rebut el reconeixement que mereix. Els seus dibuixos constitueixen una visió vigorosa i personal del temps viscut, motiu pel qual li dediquem el present article. L'objectiu és recuperar i donar a conèixer les seues creacions artístiques més significatives dels temps de guerra; perquè són una documentació gràfica de les vivències de les persones no combatents durant la guerra a Catalunya, d'algunes activitats culturals organitzades per la Generalitat de Catalunya i de la pràctica per part dels catòlics d'un intimisme religiós en la rereguarda republicana.

Búnquers, paisatge, arquitectura. Una anàlisi de les obres de fortificació de la Línia Pirineus en el territori de Garriguella / Adela Geli Anticó
Geli Anticó, Adela


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 8 (2018) , p. 213-228 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'article presenta la recerca realitzada en la publicació Recórrer la Garriguella Fortificada. Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge. S'analitzen les fortificacions de la Línia Pirineus, en l'indret significatiu de Garriguella, a través del paisatge, que determina l'estratègia militar i el camuflatge, i de l'arquitectura, resultat de l'arma que estava previst utilitzar i de la protecció del formigó.

La Batalla de la Fatarella, 1938. Museografia, iconografia, recreació i memòria : un model transversal de recerca didàctica / Rafel Sospedra Roca, Maria Feliu Torruella, Ann Elisabeth Wilson, [et al.]



En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 8 (2018) , p. 229-242 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia citada. Resums en català i anglès.

El combat de Raïmats, succeït el darrer dia de la batalla de l'Ebre (15 de novembre de 1938) ha estat investigat des de diverses òptiques per part del grup de recerca DIDPATRI en una perspectiva interdisciplinar i transversal. La recerca va començar amb una petició de l'associació cívica Lo Riu el 2013 a la Universitat de Barcelona que van aconduir a una intensa campanya arqueològica en una clara dinàmica de recerca pública. En els anys posteriors i fins el 2018 les accions sobre Raïmats s'han multiplicat incorporant experiències sobre museografia a l'aire lliure; visites escolars; turisme de camps de batalla; recreació històrica i generació d'iconografia didàctica. Tot plegat la dinàmica no exhaurida, es contextualitza també en una dinàmica pedagògica d'investigació acció en la qual els plantejaments didàctics assoleixen protagonisme. L'experiència transversal de Raïmats incorpora també una vessant explícita de memòria en tant que el lloc s'ha convertit en un referent significatiu de la batalla de l'Ebre.

Xarli, el soldat que va morir dues vegades / Frances Xavier Hernàndez Cardona
Hernàndez i Cardona, Francesc Xavier


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 8 (2018) , p. 243-259 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia citada. Resums en català i anglès.

La tardor del 2011 investigadors del CSIC i del grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona, van estar excavant a la zona de Raïmats, un dels escenaris dels darrers combats de la batalla de l'Ebre. En els treballs es van localitzar les restes esquelètiques d'un soldat que havien quedat colgades just en el lloc on havia mort. En conèixer la troballa el Departament de Governació i Relacions Institucionals invocant la Llei de Fosses es va emparar de les restes del soldat i de resultes es va generar una important polèmica sobre el paper de l'administració en les polítiques de memòria.

Les Rutes de l'exili del MUME : una dècada connectant espais de memòria a la Catalunya transfronterera / David González
González Vázquez, David


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 8 (2018) , p. 279-308 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els espais de memòria del territori català transfronterer es reparteixen a nord i sud dels Pirineus i estan lligats a la història i la memòria de l'exili republicà, així com a d'altres episodis històrics relacionats com els fugits de la Segona Guerra Mundial, les fortificacions militars de frontera, o la mateixa Guerra Civil espanyola en directa relació amb el territori. Des de la seva apertura al públic al febrer de l'any 2008, el Museu Memorial de l'Exili - MUME de La Jonquera s'ha convertit en l'equipament cultural catalitzador de gairebé totes les iniciatives per a la recuperació i divulgació de la memòria de l'exili republicà. La presentació d'una solvent exposició permanent, una dinàmica programació d'exposicions temporals, la participació activa en activitats relacionades amb la recerca, així com un servei educatiu amb accions cada cop més consolidades, han fet arrelar al MUME dins el teixit social i cultural del país. D'entre totes les activitats dutes a terme de manera regular, les rutes de l'exili, nucli de l'oferta del museu a través del seu servei educatiu, són l'autèntic eix comunicador del MUME amb el territori. Aquest article abordarà, de manera sintètica, l'anàlisi de les diferents rutes existents en el territori català transfronterer al voltant de la temàtica de l'exili. Des dels seus orígens com a proposta pedagògica a nivell universitari fins l'actual oferta consolidada del servei educatiu del MUME, es mostraran aquells espais establerts com a nodes, així com també seran mencionades les diferents narratives sorgides de l'execució de les diverses rutes existents. El cas particular aquí analitzat referma la capacitat de les rutes per exercir com una eina molt valuosa per tal d'encetar diferents dinàmiques de valorització del patrimoni.